El "Respeto Mútuo" ha estat una de les cooperatives més importants de l'Hospitalet en la primera meitat del segle XX, sobretot del barri de Santa Eulàlia. Es va fundar l'any 1910 al carrer de Santa Eulàlia nº 35 com una iniciativa dels i les veïnes del barri amb una finalitat social i comercial per a satisfer una compra i venda dels productes a preus assequibles. Segons l'historiador Chris Ealham, el cooperativisme era una iniciativa de treball conjunt que no només volia acabar amb els abusos del capitalisme sinó també com una partida de construcció d'un sistema igualitari, també en l'àmbit laboral.
La primera assemblea es va fer el 18 de desembre i hi participaren uns 30 socis i la junta es renovaria semestralment. El 1914 formava part de la junta Josep Frontera i el 1929 el seu fill Ramon , que com a delegat de la cooperativa formava part de la junta de la mútua "Quinta Salud la Alianza".
Els anys 20 es feren els primers convenis amb els menestrals del barri i es van establir contactes amb altres cooperatives de Barcelona.
Seria a partir d'aleshores quan la cooperativa també oferia els seus locals per a les reunions dels seus membres i va desplegar tasques i activitats culturals. Tindria una coral l'any 1923 i el 1927 es crearia un grup de teatre i organitzaven balls els dissabtes i diumenges. A més, tampoc hi faltava el cafè on els i les treballadores es reunien diàriament enmig de les característiques d'un casino.
En la Segona República amb Antoni Rubís, Prudenci Sitjà, Esteve Campreciós i Vicenç Ferrer com a presidents, es va unir a la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Cooperativa Central de Compres i la Caixa de Crèdit Agrícola. Aquesta època va ser plena de possibilitats d'acció econòmica i social.
En esclatar la Guerra Civil la cooperativa continuà realitzant les mateixes funcions i arribà a crear noves sucursals en altres llocs de l'Hospitalet. Però el desembre del 1936 es van aturar les activitats. Es necessitava afavorir les causes revolucionàries en contra el feixisme. Els militants de la CNT van haver d'agafar les queviures ja que en temps de guerra la col·lectivització dels recursos implicava la desaparició d'organitzacions econòmiques que no afavorien totes les classes populars. Fins i tot l'agreujament de les queviures portaria rivalitats polítiques entre partits i sindicats com el PSUC, ERC i la CNT. Aquestes tres organitzacions formaven part d'un mateix front i volien arribar en el mateix lloc però segurament de maneres molt diferents.
Malgrat tot, el cooperativisme ha estat una manera de treballar que s'ha manifestat fort en la història hospitalenca sobretot del segle XX.
Extret: Camós Cabaceran, Joan; "L'Hospitalet. La història de tots nosaltres (1930-1936)."
La primera assemblea es va fer el 18 de desembre i hi participaren uns 30 socis i la junta es renovaria semestralment. El 1914 formava part de la junta Josep Frontera i el 1929 el seu fill Ramon , que com a delegat de la cooperativa formava part de la junta de la mútua "Quinta Salud la Alianza".
Els anys 20 es feren els primers convenis amb els menestrals del barri i es van establir contactes amb altres cooperatives de Barcelona.
Seria a partir d'aleshores quan la cooperativa també oferia els seus locals per a les reunions dels seus membres i va desplegar tasques i activitats culturals. Tindria una coral l'any 1923 i el 1927 es crearia un grup de teatre i organitzaven balls els dissabtes i diumenges. A més, tampoc hi faltava el cafè on els i les treballadores es reunien diàriament enmig de les característiques d'un casino.
En la Segona República amb Antoni Rubís, Prudenci Sitjà, Esteve Campreciós i Vicenç Ferrer com a presidents, es va unir a la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Cooperativa Central de Compres i la Caixa de Crèdit Agrícola. Aquesta època va ser plena de possibilitats d'acció econòmica i social.
En esclatar la Guerra Civil la cooperativa continuà realitzant les mateixes funcions i arribà a crear noves sucursals en altres llocs de l'Hospitalet. Però el desembre del 1936 es van aturar les activitats. Es necessitava afavorir les causes revolucionàries en contra el feixisme. Els militants de la CNT van haver d'agafar les queviures ja que en temps de guerra la col·lectivització dels recursos implicava la desaparició d'organitzacions econòmiques que no afavorien totes les classes populars. Fins i tot l'agreujament de les queviures portaria rivalitats polítiques entre partits i sindicats com el PSUC, ERC i la CNT. Aquestes tres organitzacions formaven part d'un mateix front i volien arribar en el mateix lloc però segurament de maneres molt diferents.
Malgrat tot, el cooperativisme ha estat una manera de treballar que s'ha manifestat fort en la història hospitalenca sobretot del segle XX.
Extret: Camós Cabaceran, Joan; "L'Hospitalet. La història de tots nosaltres (1930-1936)."
2 comentaris:
Felicitats! per aquest blog els hospitalencs i hospitalenques hem de conèixer la nostra història. Us aniré seguint.
Evidentment. Jo de fet sóc de Sants però m'interessen les històries locals dels municipis. Cal recuperar la memòria històrica de diferents llocs i mica en mica ja aniré aconseguint informació com el què la gent ens pugui anar aportant.
Publica un comentari a l'entrada