Molts hem sentit parlar i ens han explicat coses sobre els maquis. El mot de maqui vé del francès que vol dir bosc dens o atapeït. Eren grups de la resistència francesa que en la Segona Guerra Mundial realitzarien guerrilles des de muntanyes, llocs poc poblats o boscos per fer front a l'ocupació alemanya. Però sobretot van tenir més protagonisme a l'estat espanyol on actuarien després de la Guerra Civil. Militants republicans, comunistes i llibertaris organitzarien guerrilles armades a punts perifèrics com els Pirineus, Aragó, Catalunya, País Valencià o Andalusia per acabar amb el règim totalitari.
Com molts sabem molts d'ells eren catalans i un concretament era de l'Hospitalet: Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico. Era militant anarquista i vinculat als sectors d'acció del moviment llibertari, i participaria activament en la Guerra Civil en el front d'Aragó com a cap d'armes i s'exilià a Catalunya Nord. Fou internat en un camp de concentració de Vernet.
Com molts sabem molts d'ells eren catalans i un concretament era de l'Hospitalet: Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico. Era militant anarquista i vinculat als sectors d'acció del moviment llibertari, i participaria activament en la Guerra Civil en el front d'Aragó com a cap d'armes i s'exilià a Catalunya Nord. Fou internat en un camp de concentració de Vernet.
El 1945 seria el guerriller més audaç de la CNT-FAI per coneixer els terrenys, les maneres de fugir i refugiar-se en moments complicats. Va tornar a Catalunya per guiar i protegir una delegació cenetista per emprendre la primera lluita antifranquista i contactar amb els grups llibertaris de l'Hospitalet. I van realitzar els primers atracaments i reconstruïrien punts de suport tant a la ciutat com el camp per distribuïr dipòsits d'armes. En una acció deixarien el missatge: "No som atracadors, som resistents llibertaris. Això que ens emportem servirà per a donar de menjar als fills dels antifeixistes que heu afusellat, que es troben abandonats i pateixen fam". A través dels atracaments obtindrien recursos com alguna màquina d'escriure però també molts companys maquis serien detinguts i morts per la policia, i fins i tot les generacions d'odis entre els mateixos maquis.
Els seus germans van desaparèixer; el petit, Manel, el 1949 creuant la frontera amb el grup de Ramon Vila mentre que un altre, Josep, va ser assassinat a Barcelona per la policia. Seria detingut diferents vegades i estaria empresonat a Perpinyà i després a Dijon. Torna definitivament a Barcelona el 1955 amb bon armament i aprofitaria el seu morter llançador d'armes en l'arribada del Franco a Catalunya. Tornaria a França després d'afusellar un policia al seu darrera on després d'un tornar i venir de Barcelona. Seria detingut i condemnat el 1957 a vuit mesos de presó i cinc de confinament i seria alliberat el 1958.
Aleshores refusaria consells de marxar cap Amèrica i les ajudes comunistes de Ioguslàvia i Algèria degut a la seva experiència en la Guerra Civil que el portaria a una situació crítica.
Entra per últim cop al territori català un any més tard amb 4 companys (Antoni Miracle, Roger Torres, Francesc Concesa i Martí Ruiz Montoya) que serien detectats i envoltats al mas Clarà, per delació d'un veí. S'hi van instal·lar per demanar menjar per recuperar forces en que la dona no els va delatar i comprar-los queviures, mentre que els comerciants aixecarien les sospites a l'alcalde i la Guàrdia Civil que envoltarien la masia. Va començar un tiroteig que va ferir dos dels militants que en Quico salvaria fent d'infermer. En aconseguir morir un cap de la guàrdia aconseguiren marxar i agafar el tren a Fornells de la Selva cap a Girona, però davant dels problemes anirien cap a Barcelona. En Quico acabaria tombat al sostre però més tard estaria amb els companys al costat dels maquinistes què els reclamaria els entrepans i no aturessin el tren fins a Barcelona. Amb un canvi de locomotora a Massanet, avisant als nous conductors de què ell era de la resistència i baixant a Sant Celoni abans d'aturar-se el tren, en Quico ja va reclamar un metge perquè se'l mirés. Davant dels crits d'ell, va aparèixer la Guàrdia Civil cridada pels maquinistes, que el van disparar en el carrer de Santa Tecla, i el tornarien a disparar estant mort perquè no se li reconegués la cara.
http://www.l-h.cat/detallActe.aspx?1fHOiesY8qLib%2fW%2fxcy3OqZ3%2bGP8B3mS5IO5sOqZMZKg%3d
Finalment us passo el romanç del Quico Sabater interpretat per en Jaume Arnella, ja que he començat passant una cosa més propera.
I finalment us deixo un reportatge sobre en Quico malgrat ser en castellà.
Quan tingui temps, intentaré buscar altres textos o referències sobre en Quico Sabaté.
Els seus germans van desaparèixer; el petit, Manel, el 1949 creuant la frontera amb el grup de Ramon Vila mentre que un altre, Josep, va ser assassinat a Barcelona per la policia. Seria detingut diferents vegades i estaria empresonat a Perpinyà i després a Dijon. Torna definitivament a Barcelona el 1955 amb bon armament i aprofitaria el seu morter llançador d'armes en l'arribada del Franco a Catalunya. Tornaria a França després d'afusellar un policia al seu darrera on després d'un tornar i venir de Barcelona. Seria detingut i condemnat el 1957 a vuit mesos de presó i cinc de confinament i seria alliberat el 1958.
Aleshores refusaria consells de marxar cap Amèrica i les ajudes comunistes de Ioguslàvia i Algèria degut a la seva experiència en la Guerra Civil que el portaria a una situació crítica.
Entra per últim cop al territori català un any més tard amb 4 companys (Antoni Miracle, Roger Torres, Francesc Concesa i Martí Ruiz Montoya) que serien detectats i envoltats al mas Clarà, per delació d'un veí. S'hi van instal·lar per demanar menjar per recuperar forces en que la dona no els va delatar i comprar-los queviures, mentre que els comerciants aixecarien les sospites a l'alcalde i la Guàrdia Civil que envoltarien la masia. Va començar un tiroteig que va ferir dos dels militants que en Quico salvaria fent d'infermer. En aconseguir morir un cap de la guàrdia aconseguiren marxar i agafar el tren a Fornells de la Selva cap a Girona, però davant dels problemes anirien cap a Barcelona. En Quico acabaria tombat al sostre però més tard estaria amb els companys al costat dels maquinistes què els reclamaria els entrepans i no aturessin el tren fins a Barcelona. Amb un canvi de locomotora a Massanet, avisant als nous conductors de què ell era de la resistència i baixant a Sant Celoni abans d'aturar-se el tren, en Quico ja va reclamar un metge perquè se'l mirés. Davant dels crits d'ell, va aparèixer la Guàrdia Civil cridada pels maquinistes, que el van disparar en el carrer de Santa Tecla, i el tornarien a disparar estant mort perquè no se li reconegués la cara.
http://www.l-h.cat/detallActe.aspx?1fHOiesY8qLib%2fW%2fxcy3OqZ3%2bGP8B3mS5IO5sOqZMZKg%3d
Finalment us passo el romanç del Quico Sabater interpretat per en Jaume Arnella, ja que he començat passant una cosa més propera.
I finalment us deixo un reportatge sobre en Quico malgrat ser en castellà.
Quan tingui temps, intentaré buscar altres textos o referències sobre en Quico Sabaté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada