La Torrassa, 1933

Avui he volgut compartir una fotografia aèria del barri de la Torrassa de principis dels anys 30 del segle XX. Sembla que en aquesta imatge s'hi pot veure el Torrent del Gornal.

Però els barris hospitalencs de Collblanc i la Torrassa van ser el lloc on es va iniciar la revolució anarco-sindicalista de la CNT-FAI. Des del 8 de desembre es va tallar la llum de tota la ciutat i es va intentar ocupar l'Ajuntament de l'Hospitalet fins el dia 12, quan després dels incendis, assalts, morts... es sufoca el moviment revolucionari.

El dia 14 la ciutat es troba ocupada per més de 500 agents de diferents cossos de l'ordre i es produeixen més d'un centenar de detencions.

De: Memòria de l'Hospitalet

Si voleu trobar més informació sobre la revolució llibertària a la Torrassa podeu consultar el llibre "L'Hospitalet, la història de tots nosaltres (1930-1936)" de Joan Camós i Cabaceran.

I si voleu trobar més imatges de l'Hospitalet, podeu entrar en aquest espai: http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/1-municipis-barris/la-torrassa/.

També hi podreu trobar articles de diaris o fins i tot relats explicats en primera persona sobre la història de l'Hospitalet. Us convido a fer-hi una ullada.

Lluitadors llibertaris (segona part)

Josep Peirats i Valls

Historiador, paleta, escriptor, periodista i anarco-sindicalista de la Vall d'Uxó. Als tres anys va emmigrar a Catalunya i es va establir a la barriada de Collblanc-la Torrassa a l'Hospitalet i els 8 anys ja es va incorporar en el món laboral com a paleta com els 14 es va incorporar a la CNT el 1922.

Va anar un temps a l'escola racionalista de Sants però va ser majoritàriament autodidacte i es va relacionar amb l'anarco-sindicalisme, els moviments racionalistes i els ateneus populars. Va ser fundador de l'ateneu racionalista de la Torrassa i va fer de mestre d'adults i la seva militància activa es va iniciar durant la dictadura del Primo de Rivera quan va ser empresonat el 1927 malgrat que a partir dels anys 30 fos crític en l'arribada de la CNT al govern i es designessin ministres i va mostrar la seva postura més radical.

El 1936 va deixar la seva tasca política i va tornar a treballar a la bòbila malgrat que el 19 de juliol va participar en l'assalt del Quartel del Bruc i es va allistar a la Columna Durruti. I el 1937 va tornar a Barcelona degut als fets de maig i es va incorporar al comitè regional de les Joventuts Llibertàries i va tornar al front fins quan el 1939 la seva divisió va passar la frontera francesa on va ser deportat en un camp de refugiats. L'any 1947 va entrar com a delegat en el congrés del moviment llibertari de l'estat espanyol però ja allunyat de la direcció cenetista va deixar tots els carrecs el 1959 i no va tornar fins després de la mort del Franco. I el 1977 va participar al míting de Montjuïc amb la Frederica Montseny.

Lola Peñalver

Va néixer a La Unión (un poble del sector miner de Múrcia) el 1915 i va arribar amb els seus pares al barri de la Torrassa amb 9 anys l'any 1924. El seu pare venia fruita al Born i ella ben aviat també començaria a acompanyar-lo. Als catorze anys va començar a treballar a la fàbrica tèxtil de Fabra i Cotes, al barri de Santa Eulàlia.

I l'any 1932 va tenir els primers contactes amb l'ateneu racionalista Pro Cultura, Pau i Amor i es va traslladar a treballar a la fàbrica de Can Trinxet fins el 1936. Durant la Segona República va ser una sindicalista que participava a les mobilitzacions de la CNT i les vagues. La seva família era coneguda a la ciutat per les seves idees anarquistes i vinculades al moviment llibertari. Les seves tasques sindicals i la implicació llibertària la van portar dues vegades a la presó: la primera el 1932 en ser acusada per participar en uns piquets i la segona va ser sense cap acusació on va ser presa durant tres anys i va ser considerada falsament com a "roja".

El 1942 va quedar inscrita a les llistes negres i els seus intents per trobar una feina li eren incompetibles en el seu obstacle i va sobreviure cosint a casa seva fins aproximadament el 1950. Mai va renunciar els seus ideals i la seva casa va passar a ser un símbol de resistència en contra de la dictadura. I entre els anys 1959 i 1970 va residir al barri de Pubilla Cases on va promoure el primer grup d'alfabetització per a les dones i va participar en l'intens moviment veïnal.

Josep Roigé Redó

Militant de la CNT, repressaliat pel general Martínez Anido i enclausurat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. Va participar en la conferència de sindicats de Catalunya de la CNT el 31 de maig i l'1 de juny del 1931. El 1936 va ser escollit com a secretari del consell de col·lectivització de les terres de la Marina de l'Hospitalet i el 1937 va formar part del consell d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va presidir el míting de federació de camperols de la conferació regional del treball celebrant el Gran Prix de Barcelona.

Francesc "Quico" Sabaté i Llopart

Va néixer a l'Hospitalet el 1915 i va ser internat pels seus pares a l'asili Duran des d'on es va escapar per tornar a casa seva. Va treballar en una fontaneria i es va afiliar al Sindicat Únic de Treballadors de l'Hospitalet abans de la proclamació de la Segona República. El 1932 va començar la seva carrera formant el grup d'acció "Els Novats" i va anar a l'escola racionalista Ferrer i Guàrdia. Participa a la revolució de setembre del 1933 on es va proclamar el comunisme llibertari a l'Hospitalet i va acabar a la presó.

L'agost del 1936 se'n va anar al front aragonès i participa en les lluites del front de la guerra on es baralla amb els estalinistes i se'n torna a Barcelona on allibera diferents presos anarquistes. S'incorpora a la 26 Divisió zona fins el final de la guerra quan el febrer del 1939 travessa la frontera i l'envien en una fàbrica de pólvora a Angulema i en triomfar els alemanys en una de gasògen. Actua a les guerrilles antinazis i el 1943 viu a la zona de Perpinyà. Després del congrés cenetista va portar recursos i armes per als presos catalans i realitzar xarxes de recolzament. El 1948 se'l condemna a França per rebel·lia i contrabant d'armes. El 1949 contacta amb el grup conegut com "Los Maños" per preparar un atemptat en contra de Quintela i amb el grup de les Faceries inicia una campanya en contra de l'arribada d'en Franco a Barcelona. El juny va ser detingut a França i empresonat a Montpeller en el moment quan la policia franquista volia desmantellar la xarxa antifeixista catalana. Als inicis del 1955 funda els Grups Anarco-sindicalistes i combat a Barcelona amb armes i propaganda fins desmantellar-se el 1956-57 i ell torna a la presó durant uns vuit mesos més. Va tornar cap a Catalunya amb Miracle, Conesa, Madrigal i Ruiz fins quan el grup va caure d'una manera emboscada a prop de la frontera, al mas Clarà, on va ser ferit però va acabar rematat a Sant Celoni el 5 de gener del 1960 pel sometent i la guàrdia civil. És conegut com un dels guerrillers antifranquistes més famosos. I d'ell ja en vam poder parlar més concretament en el primer article del bloc.

Josep Sabaté i Llopart

Membre d'una família profundament cenetista, i en el període de pre-guerra va militar en el sector cenetista més combatiu i en l'esclat de la guerra va anar a lluitar amb els exèrcits antifranquistes a Aragó després de formar part del comitè revolucionari de l'Hospitalet el juliol del 1936. Després de la guerra va estar en camps de concentració a Albatera i Cartagena fins el 1945. I el 1946 va anar a Barcelona i més tard va passar la frontera amb França on va participar en les accions anti-nazis fins quan torna a Barcelona el 17 d'octubre de 1949 en un tiroteig amb la policia. Va ser un lluitador més organicista que el seu germà Quico, de qui n'hem parlat abans.

Manuel Sabaté i Llopart

Era el germà més jove de la família Sabaté que va néixer a l'Hospitalet el 1927 i els 16 anys va estar aficionat a les activitats taurines, i va ser atret pel territori i els costums andalusos. El 1946 es va plantar a Tolosa (Occitània) mentre que els seus germans mai volien que els acompanyés en els viatges. I va aprofitar el moment dels empresonaments d'en Quico el 1949 i les estades amb Josep Capdevila per poder la frontera però el seu grup va caure en una emboscada i van ser detinguts a la carretera cap a Moià. I finalment va ser jutjat i condemnat per insurrecció al franquisme i va acabar afusellat en el barri del Camp de la Bota a Barcelona el 24 de febrer del 1950.

Josep Xena i Torrent

Era lampista i mestre racionalista. Durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil va ser un dels militants més actius de la CNT i la FAI a l'Hospitalet i el Baix Llobregat. El seu nom es trobava vinculat en diferents congressos que es van celebrar durant aquest període. En representació del Sindicat Únic va ser delegat en el congrés del 1931. I com a mestre havia estat treballant a Alaior (Menorca) i el 1932 es va fer carrec de l'escola Ferrer i Guàrdia de l'Hospitalet on va substituïr en Joan Roigé: un dels fundadors.

En esclatar la Guerra Civil va participar a la delegació del Baix Llobregat a l'assemblea de la CNT-FAI on va manifestar la postura a favor d'en Garcia Oliver partidària del comunisme llibertari i contrari al col·laboracionisme amb les forces polítiques, que va ser una tendència rebutjada. Va ser regidor d'economia a l'Hospitalet i el 1936 va intentar implantar el salari únic, i més tard va ser alcalde a l'ajuntament. En els últims anys de la guerra va ser secretari del comitè regional de la FAI i el 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir en el Congrés de l'Assoaciació Internacional de Treballadors (AIT) celebrat a París.

Després de la pèrdua de la guerra es va exiliar a Catalunya Nord on va ser empresonat pels francesos a Perpinyà i Montpeller, condemnat a 10 mesos i expulsió. I a través del moviment llibertari va aconseguir marxar cap a Santo Domingo i iniciar el seu exili sud-americà.

Extret: FIGURAS HISTÓRICAS DEL MOVIMIENTO LIBERTARIO EN L'HOSPITALET.

http://hospitalet.cnt.es/archivoHistHtmls/biografiasHospi.htm

Lluitadors llibertaris (primera part)

Qui no coneix els altres personatges hospitalencs? Doncs van ser persones que lluitaven per les llibertats col·lectives i individuals de cadascú i acabar amb diferents sistemes totalitaris al llarg de tot el segle XX. Molts també han viscut a l'Hospitalet mentre que alguns i algunes altres segurament han estat veïnes dels barris en algun moment més llarg o més curt de la seva vida però d'alguna manera o altra han tingut un activisme i participació a l'Hospitalet. I crec que una de les maneres que hi ha és en poder parlar de les seves biografies que ens porten una part de les seves vides, malgrat no sigui complerta.

Severino Campos Campos

Va néixer a Montserrat (País Valencià) el 1905 i es va afiliar a la CNT el 1918, va col·laborar amb el diari "Solidaridad Obrera" i militant de les FAI.

Treballà uns 30 anys en diferents escoles racionalistes de Catalunya i en una on va donar classes va ser l'Escola Racionalista del barri de la Torrassa (l'Hospitalet), on hi havia la família Ocaña i una de les seves filles, Igualtat, va ser companya seva.

Després va ser secretari del Comitè General de la F.A.I. catalana del 1937 i va formar part de la ponència del dictamen per insistir en participar a la Generalitat. Els anys 1936-37 va combatre el govern confederalista amb Peirats i van patir les amenaces de part de Garcia Oliver. Durant la Guerra va col·laborar amb la revista "Ideas" del moviment llibertari del Baix Llobregat, des d'on es denunciava la degeneració de la revolució. Finalitzada la guerra es va exiliar a Mèxic i va tornar després de la mort del Franco per afiliar-se una altra vegada en el sindicat a l'Hospitalet. I els anys 90 va tornar a Mèxic.

Domingo Canela Schiaffino

Nascut a Barcelona el 1905 i va ser veí del barri de la Torrassa. El 1922 va formar part del grup teatral "La Verdad" i va ser paleta i militant del sector de construcció de la CNT. Delegat per la Federació Local de Barcelona al Comitè Regional el 1931. El 1932 està en el grup "Afinitat" de la FAI juntament amb Peirats. Detingut després dels successos de Fígols va ser endut a Buenos Aires i se'l va enviar a Àfrica com a presoner. Va tornar a inicis del 1934 quan va ser nomenat secretari del Comitè Regional de la FAI. Va abadonar la FAI per la seva tendència més bolxevica, ja que li agradaven més les teories polítiques, i col·laboraria amb la revista "Ètica" de València.

Francisca Conejero Tomás

Va néixer a Villena i va arribar a Sants quan tenia 5 anys però als nou anys va estar treballant a la fàbrica tèxtil hospitalenca de Can Trinxet. Més tard va seguir treballant a l'Espanya Industrial i en una fàbrica al carrer de Casanoves a Barcelona. Els 15 anys va formar part del moviment anarquista i quan es va unir amb el secretari general de les Joventuts Llibertàries, Francisco Canela, se'n van anar a viure al carrer de Buenos Aires a l'Hospitalet. Es van anar traslladant i canviant de casa a dins de l'Hospitalet. I seguint els ideals llibertaris ella no es va casar sinó que va seguir treballant i en esclatar la Guerra Civil va ser delegada sindical a la fàbrica i encara més en un context crític i d'enfrontament constant. Després va ser detinguda un dia que entrava a treballar però no hi va haver cap acusació formal i va acabar tancada a la presó un any amb el suposat delicte de ser delegada de la CNT.

Més tard va tornar a treballar a la fàbrica on havia treballat a l'Eixample de Barcelona i va continuar fins l'any 1953.

Els moviments llibertaris li van donar la possibilitat d'aprendre a llegir i escriure i també disfrutar la música i qualsevol cosa més gran o petita on hi podia accedir només molt poques dones de les classes treballadores.

Diego López Rodríguez

Era veí del barri del Centre de l'Hospitalet (juntament a la Farga) i havia treballat en diferents bòbiles de l'Hospitalet. La seva dona era Ana Ruiz Montoya, també era membre de la Confederació i treballadora de la Casa Bau d'olis. I des del 31 d'octubre del 1936 va ser regidor de l'ajuntament municipal en el consell d'agricultura fins incorporar-se a l'Exèrcit Popular on va estar en el Cos de Sanitat on va fer de tinent.

Va passar la frontera amb la seva companya i el seu fill després de patir els bombardeigs de l'aviació franquista, i després va ser internat en els camps de concentració refugiats a França. I en esclatar la Segona Guerra Mundial va emmigrar amb la seva família.

Francesc Pedra Argüelles

Sindicalista i lluitador antifranquista nascut a Sants el 1914. Inicia la seva militància a la CNT durant la dictadura de Primo de Rivera i la República. Va ser veí del barri de Santa Eulàlia on va formar part del comitè revolucionari d'aquest barri durant la insurrecció del desembre del 1933 en que es va proclamar el comunisme llibertari. En la Guerra Civil va participar en la batalla de l'Ebre i més tard s'exilia en els camps de concentració francesos. A més també va participar en les organitzacions dels maquis i la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. I va tornar a l'Hospitalet en treballar en un sector del vidre. També es va implicar en la vida associativa de la Torrassa, l'associació veïnal de Pubilla Cases i el centre social La Florida.

Els fets d'Octubre

El novembre de l'any 1933 hi hagueren unes eleccions estatals en el govern de la Segona República on guanyaria la dreta recolzada pels sectors monàrquics i els feixistes, aprofitant l'ascens dels feixismes a Itàlia i Alemanya. Aleshores el mes d'octubre del 1934 es va declarar una vaga de protestes sobretot a Astúries i també a Catalunya dels sectors sindicals, obrers i sobretot rabassaires amb l'odi acumulat de feia temps per les dificultats de tirar endavant les reformes agràries i el retorn de les terres als terratinents. Aleshores Lluís Companys va tornar a proclamar l'Estat Català de forma trascendental després de la mort de Francesc Macià conegut popularment com "l'Avi" i davant de l'espanyolisme del nou govern conservador.

En aquell mateix dia una trentena de veïns de l'Hospitalet també van anar cap a la plaça de l'Ajuntament i a les sis de la tarda van sortir amb una unitat mòbil autojardinera "winchester" i unes quinze bales d'un antic sometent en direcció a la plaça de Sant Jaume a Barcelona. L'arribada va esdevenir molt optimista i acompanyada amb banderes i senyeres i aplaudiments davant del manifest de Companys recolzat pels escamots militars de Dencàs i Badia mentre que la CNT es trobava exclosa, amenaçada i perseguida.

Cap a les nou del vespre alguns membres van decidir d'anar fins a la Remunta pensant de fer un assalt definitiu a la caserna de la policia on hi van assistir J. Pie i Jaume Mateu, regidor de les finances. I des de les reixes de la porta central van convidar els soldats de l'exèrcit i els van animar a posar-se a sota les ordres de l'estelada republicana. Però la reacció contundent del sergent de la caserna i degut als trets constants els va fer retornar cap a l'Ajuntament.

En aquell moment en el cinema Oliveras, al centre de l'Hospitalet, es van anar concentrant molts rabassaires de tota la comarca del Baix Llobregat amb els sacs, les botifarres i escopetes fins a omplir-lo de gom a gom. Els representants Marià Coromines i Rafael Domingo van intentar mantenir els grups a través de tots els mitjans possibles. Però cap a les dotze de la nit van poder saber que les circumstàncies ja no anaven bé i la gent va començar a desapareixer veient que ja eren incapaços de col·laborar en alguna intervenció davant del fracàs.