Exposició del llibre Històries de la Història de Barcelona

Fa temps ja vaig felicitar al meu ex-company de la facultat Dani Cortijo i Astudillo en el bloc de la història de Sants per haver publicat el llibre Històries de la Història de Barcelona. En aquesta obra se'ns expliquen diferents relats i historietes quotidianes que han anat succeïnt al llarg dels segles.

Abans d'ahir, dimarts 25 a les 19:00 h en Dani va fer la presentació d'aquest llibre a l'aula magna de la facultat de Geografia i Història de la UB, i va ser organitzada pel col·lectiu universitari Alumni UB.

Ens va explicar sobre el per què de fer aquest projecte i la seva intenció, que pretén anar a les situacions que han anat esdevenint el dia dia de la gent i els entorns de la ciutat, anant més enllà de la història escrita. S'ha volgut acostar en els diferents indrets amb història i imaginar-se totes aquelles situacions íntimes i internes que han esdevingut com ara el Saló del Tinell, com havia estat Barcelona a l'edat mitjana o l'últim sopar d'en Salvador Puig Antic. O també cal diferenciar-les de possibles llegendes existents com les del costumari català d'en Joan Amades. En el llibre hi apareixen una majoria de les històries que apareixen a la seva web especialitzada (www.altresbarcelones.com).

En aquesta presentació també s'hi va incloure l'explicació de dues de les històries que apareixien al llibre: Barbers mèdico-musicals, que eren uns treballadors d'un gremi de cirurgians que s'havien dedicat a la música i que ho va relacionar amb el seu avi de Santander que és músic, li va regalar una bandúrria i amb 90 anys encara toca en alguns grups de música popular.

Abans d'acabar es van poder fer torns de preguntes i comentaris de part dels assistents. Finalment a la taula de la sala es podien comprar els llibres a 17'80 € i en Dani anava signant els llibres. Igualment el llibre es pot comprar a la llibreria la Central, al carrer Elisabets 6, al mateix preu.

Can Trabal en destrucció

La Marina de l'Hospitalet és un dels espais del municipi que s'ha anat destrossant amb els últims temps i Can Trabal és l'únic lloc que queda de l'antiga Marina situada en el delta del Llobregat. És una masia dels segles XVII i XVIII i caracteritzada pel seu rellotge de sol de l'època. Ara mateix es es troba en mal estat i greument amenaçada definitivament per l'especulació urbanística actual per empreses com Hackerson International S.L. o la immobiliària Godmar S.A. i propietaris com Joan Laporta o Anna Maria Lloveras: dona de l'actual alcalde de Sant Cugat del Vallès i militant de CDC. En una majoria d'hectàrees voldran construïr naus industrials, cases unifamiliars i centres comercials mentre que només l'altra meitat es destinaran en la construcció del Parc de la Marina.

Des dels seus inicis l'Hospitalet havia estat una vila agrícola que es mantindria més o menys estable sobretot fins a partir del segle XX. El 1928 la Marina va patir una expropiació de part de Barcelona per formar part de la seva Zona Franca. Però a partir dels anys 60 amb l'aparició de nous barris un dia per l'altre (Bellvitge, Can Serra...) l'agricultura es va anar reduïnt juntament amb les expropiacions de diverses masies. Actualment les imatges només arriben per les antigues fotografies i una petita zona al costat de l'Hospital de Bellvitge.

En els últims mesos s'han organitzat manifestacions i campanyes per salvar Can Trabal dels abusos immobiliaris i defensar l'entorn natural com també per tot el passat històric que ha existit amb els llegats de pobles primitius com els íbers i influències externes com ara dels romans que han deixat llegats arqueològics.

Podeu trobar més informació sobre l'estat actual de Can Trabal en diferents articles de la web de l'associació de veïns de Bellvitge on també hi apareixen altres masies de la Marina desaparegudes per la destrucció o també altres temes relacionats com la influència en el medi ambient.
Els podreu veuré pitjant en els links que he deixat aquí sota:

http://avbellvitge.wordpress.com/2010/04/18/s-o-s-can-trabal/

L'Hospitalet rural

El municipi de l'Hospitalet ha estat un nucli rural des dels seus inicis fins al segle XIX amb l'arribada de Napoleó i la industrialització al segle XX, que acabaria degradant la societat agrària. I la gent ha tingut un estil de vida totalment diferent que la actual.

Possiblement els primers pagesos eren successors d'uns suposats emmigrants provençans del segle V que fundaren l'església de Provençana (que indica el seu origen) i eren propers a la gleva. Les seves terres eren de l'Església i de propietaris particulars de Barcelona.

L'arribada del feudalisme als segles XI i XII encara els va restringir les llibertats personals però l'establiment de l'emfiteusi els milloraria la producció i tindrien una semi-propietat. Però aquesta seria insegura perquè eren desposseïts si no complien les obligacions senyorials.

Als segles XIII i XIV augmentarien els emfiteusis però els senyors reduïrien els drets agraris, alhora s'afluixarien els llaços de dependència. I la majoria de pagesos eren mig senyors feudals tant per compra d'alous o emfiteusi per pagaments de censos respectius. Es farien noves roturacions a la Marina per acollir nous braços com a emfiteutes. Però les propietats eren insegures i canviaven constantment de mans. I s'establiren permisos per detreure els cereals a canvi de ferratges. Fins aleshores els cereals havien estat l'aliment bàsic de la població mentre que a la part de muntanya s'hi conreava vinya.

A partir dels segles XIV i XV els pagesos podien posseïr esclaus per a les feines agrícoles i el lloguer o arrendament de terres seria més freqüent. Així aparegueren dos estaments de pagesos: els comparets que no tenien cap mas i els masovers i comparets que treballaven per al mas del propietari. Però el lloguer d'un mas al segle XV era una solució circumstancial quan moria un pagès emfiteuta i els fills eren menors d'edat.
Un nou impuls de conreu baixmedieval encara deportaria més mà d'obra camperola i assalariada: la majoria eren jornalers vinguts de fora i després d'una guerra contra Joan II serien els primers mossos i pastors gascons i bearnesos. També s'inclourien menestrals que al nucli de l'Hospital de Torre Blanca estarien al servei de la societat agrària. Aquests nous estaments seguirien fins al segle XIX. Les epidèmies com la pesta i les males collites portarien caresties i malnutrició a la població.

Les migracions d'occitans i francesos als segles XVI i XVII i les inversions dels estaments alts de Barcelona amb finques rurals a l'Hospitalet eren exògenes que van causar les lluites contra la societat agrícola originària i contra el preu del blat imposat des de Barcelona.

Els canvis demogràfics en el segle XVIII encara farien augmentar la mà d'obra rural que faria aparèixer un proletariat rural sotmès a feines estacionals. Malgrat tot el preu del blat actuaria fins al segle XIX quan es començà a importar blat. Aleshores era un context de transformacions agràries i l'aparició del primer proletariat seria un pas previ anterior a la industrialització, que s'estendria als segles XIX i XX. Aleshores els habitants de l'Hospitalet en patirien les primeres conseqüències amb el pas del tren però es començà la industrialització a partir del segle XX.

Extret: Codina, Jaume; Els pagesos de Provençana (984-1807). Volum II