Ateneus racionalistes

La dècada del 1930 a l'Hospitalet es va dinamitzar el moviment llibertari que havia estat reprimit també arreu de Catalunya als inicis del segle XX amb l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. Aleshores els moviments van poder recuperar les seves activitats en obrir nous centres culturals, ateneus i escoles com espais per fonamentar el pensament crític de l'època. També pretenia afrontar els problemes socials del moment a través d'activitats com l'alfabetització fins a les discussions ideològiques i els temes íntims. Hi havia una relació estreta entre els sindicats, els ateneus i les escoles. Aquest fet va coincidir amb la República que va ser un moment d'avenços i modernització de Catalunya.

Els dos ateneus més importants de l'Hospitalet van ser els dels barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. El primer, l'Ateneu Cultural Racionalista de la Torrassa es va inaugurar el 12 d'abril de l'any 1931 al carrer de Llançà n. 20, si bé ja funcionava a finals del 1930. Els fundadors i dirigents eren naturistes, vegetarians i esperantistes com van ser Josep Peirats, Antoni Vives, Josep Conejero, Amadeu Colom, Amador Franco i els germans Nebot, Alba i Ibernon.
L'ateneu era un lloc per difondre la cultura popular i alternativa on l'adopció del concepte "racionalisme" pels llibertaris privava sobre el seu propi pensament. I va ser molt important l'esforç pels corrents racionals i cientificistes.
Pel juny del 1932 es va traslladar al número 90 també del mateix carrer i a partir del maig del 1933 a Pujós, 103-105. Les activitats bàsiques que oferia eren una biblioteca espontània i les excursions. També s'hi realitzaven conferències i debats sobre temes culturals i ideològics, i especialment sobre art, cinema, sindicalisme, sexualitat i ensenyament. El setembre del 1935 es creà la secció "Amigos del arte escénico" on s'hi feien escenificacions amb títols com Deixa'm (sic) la dona, Pepet (15 de març del 1936) o Morena clara (30 de maig del 1936).

L'altre ateneu era l'Ateneu Pro-Cultura Pau i Amor de Santa Eulàlia va ser fundat el desembre del 1931 al carrer de Pi i Margall 54 i a partir del febrer del 1933 al d'Àngel Guimerà, 12. Tenia unes característiques similars al de la Torrassa i pràcticament cada dissabte hi havia xerrades amb la participació activa d'Enric Playan, els germans Soto, Pere Blanch, Lorenzo Vera, Joan Manchón, Fabià Moro i Antonio Villar.
En aquesta perspectiva de revolució cultural alternativa també hem de situar les activitats a la part del centre de l'Hospitalet on es trobaven el local de la CNT i l'Ateneu d'Estudis Socials fundat el 1936 al passatge de Milans 2, com una escola revolucionària, on hi participà Josep Xena que havia estat el fundador de l'Escola Moderna Ferrer i Guàrdia juntament amb Joan Roigé. Josep Xena també va participar en l'Organització Sanitària de l'Hospitalet: un projecte que plantejava els models familiars i hi van participar els metges M. Santamaria, Garrido, Serrano i Martí Ibañez.
Des dels ateneus es revitalitzava la pedagogia racionalista que havia estat clandestina des de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia durant la Setmana Tràgica del 1909. I va ser durant la República quan es van recuperar aquestes escoles coincidint en que era un moment de modernització de l'ensenyament a través de les escoles laiques i una renovació pedagògica.

El Respeto Mútuo

El "Respeto Mútuo" ha estat una de les cooperatives més importants de l'Hospitalet en la primera meitat del segle XX, sobretot del barri de Santa Eulàlia. Es va fundar l'any 1910 al carrer de Santa Eulàlia nº 35 com una iniciativa dels i les veïnes del barri amb una finalitat social i comercial per a satisfer una compra i venda dels productes a preus assequibles. Segons l'historiador Chris Ealham, el cooperativisme era una iniciativa de treball conjunt que no només volia acabar amb els abusos del capitalisme sinó també com una partida de construcció d'un sistema igualitari, també en l'àmbit laboral.
La primera assemblea es va fer el 18 de desembre i hi participaren uns 30 socis i la junta es renovaria semestralment. El 1914 formava part de la junta Josep Frontera i el 1929 el seu fill Ramon , que com a delegat de la cooperativa formava part de la junta de la mútua "Quinta Salud la Alianza".

Els anys 20 es feren els primers convenis amb els menestrals del barri i es van establir contactes amb altres cooperatives de Barcelona.
Seria a partir d'aleshores quan la cooperativa també oferia els seus locals per a les reunions dels seus membres i va desplegar tasques i activitats culturals. Tindria una coral l'any 1923 i el 1927 es crearia un grup de teatre i organitzaven balls els dissabtes i diumenges. A més, tampoc hi faltava el cafè on els i les treballadores es reunien diàriament enmig de les característiques d'un casino.
En la Segona República amb Antoni Rubís, Prudenci Sitjà, Esteve Campreciós i Vicenç Ferrer com a presidents, es va unir a la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Cooperativa Central de Compres i la Caixa de Crèdit Agrícola. Aquesta època va ser plena de possibilitats d'acció econòmica i social.

En esclatar la Guerra Civil la cooperativa continuà realitzant les mateixes funcions i arribà a crear noves sucursals en altres llocs de l'Hospitalet. Però el desembre del 1936 es van aturar les activitats. Es necessitava afavorir les causes revolucionàries en contra el feixisme. Els militants de la CNT van haver d'agafar les queviures ja que en temps de guerra la col·lectivització dels recursos implicava la desaparició d'organitzacions econòmiques que no afavorien totes les classes populars. Fins i tot l'agreujament de les queviures portaria rivalitats polítiques entre partits i sindicats com el PSUC, ERC i la CNT. Aquestes tres organitzacions formaven part d'un mateix front i volien arribar en el mateix lloc però segurament de maneres molt diferents.

Malgrat tot, el cooperativisme ha estat una manera de treballar que s'ha manifestat fort en la història hospitalenca sobretot del segle XX.

Extret: Camós Cabaceran, Joan; "L'Hospitalet. La història de tots nosaltres (1930-1936)."