La pesta negra

En la història també hi ha hagut l'existència de malalties que sempre han afectat d'alguna manera o altra cap a la població i moltes vegades han afectat amb tanta gravetat que han arribat a matar una gran part de la població. Un exemple ben clar ha estat el de la pesta: una malaltia infecciosa i contagiosa que ha existit des de temps molt antics i la més coneguda ha estat la pesta bubònica que s'ha manifestat per l'aparició de bubons en forma de poma o nou moltes vegades a les aixelles i les angonals que s'escampaven per tot el cos. També se n'han conegut dues més: la pesta septicèmica i la pesta pulmonar que d'aquesta en moria el 100 % de la població que la tenia.

En temps antics la paraula "pesta" s'utilitzava per a designar qualsevol epidèmia o problema no tan sols malaltia que causés grans mortalitats i catàstrofes. No obstant la pesta referida com a malaltia ja es troba documentada a la Bíblia i l'Apocalipsi, a Grècia en el temps de les guerres del Peloponès, al final de l'Imperi romà l'any 180 quan va arribar a matar a milers de ciutadans, en l'època fosca dels regnes germànics o també temps de l'imperi de Justinià I quan Bizanci volia recuperar l'hegemonia de l'Imperi romà en temps d'Octavià August.

Doncs al segle XIV i concretament l'any 1348 hi hagué una propagació de pesta bubònica, segons els documents, que va arribar a Europa a través de les rutes mercantils terrestres i marítimes de mercaders que comerciaven amb Àsia en un moment en que Europa estava en un moment de crisi política i econòmica. La malaltia anava penetrant sobretot a les ciutats principals europees i va arribar a matar unes tres quartes parts de tota la població incloent-hi els infants que podien morir just en el moment de néixer. La propagació de la malaltia també va quedar influenciada per les manques d'higiene pública i domèstica a les ciutats generada sobretot per la falta de clavagueres i la brutícia pel bestiar en els corrals de les cases. En els segles XIV i XV a Europa hi hagueren diferents brots importants.

És molt difícil de veure i valorar com va afectar la intensitat de la pesta a l'Hospitalet quan aleshores encara era Provençana per manca de dades quasi absoluta. Els afectes de l'epidèmia només els podem seguir a través de les defuncions de llavors. En primer lloc es pot observar la devallada dels habitants de l'única casa que sembla ser coneguda a l'illa dels Banyols que el 1343 tenia 24 pagesos i en canvi l'any 1358 -passat el bienni entre 1348-1350- que amb l'apogeu de l'epidèmia s'hi troben encara unes 8 persones vives, 9 mortes i unes 9 més en interrogant. Però és possible que la mortalitat fos molt forta entre individus adults situada entre el 40 i el 50% de la població. Tampoc s'ha trobat cap dada que indiqui la reducció de la població a la meitat sense cap indici que no permet veure l'existència de més de 200 habitatges abans del 1350. No obstant s'ha de tenir en compte que hi ha un primer fogatge de l'any 1358 que indica l'existència d'unes 111 cases habitades que més tard també disminuïria una mica el nombre d'habitants.

Banys de mar i sol

Ja fa uns quants dies que vam començar el mes de juliol i crec que ja era hora escriure un article que tingués a veure amb alguna activitat relacionada amb l'estiu a nivell històric. Feia temps que tenia ganes d'acabar escrivint un article com aquest i he esperat en fer-ho en un moment especial com aquest.

Fa temps que l'Hospitalet havia tingut una platja però estava a la banda de la Marina i desvinculada dels barris més cèntrics. A prop també hi havia algunes barriades dels pescadors i masies de famílies pageses a prop de la farola i la desembocadura del riu Llobregat però ja en parlarem més endavant.

I a partir d'inicis del segle XX la gent tenia la idea de banyar-se a la platja i prendre el sol era saludable i sobretot per als i les qui patien malalties cròniques. I per la Feixa Llarga, la carretera de la Farola i altres camins que anaven cap al mar hi anaven moltes famílies amb els carros i tartanes (i més tard amb cotxes i camionetes) en arribar el bon temps i l'excursió era esperada per tothom, sobretot pels més menuts que volien gaudir de la sorra i els banys a l'estiu. Així les platges anaven acollint molts banyistes que es dedicaven a disfrutar també de l'aigua i els aires mariners.

Cada família i cada barri tenia les seves preferències: algunes s'instal·laven a prop de la farola mentre que altres a Can Tunis o a les roques de la xemeneia trencada. I les famílies benestants que tenien cavalls aprofitaven aquells dies per banyar-se dues o tres vegades a l'any amb aigua salada. Molta gent ja hi portava el dinar fet de casa amb les bótes de vi, altres portava els estris necessaris per a cuinar a la platja fent paelles de carn i peix o també ho feien en els meredors de les masies com Ca l'Anguiler, Cal Patirem i Cal Barrina.

Però l'any 1920 malauradament l'ajuntament de Barcelona va comprar unes nou-centes hectàrees de la Marina per a construïr-hi un port franc i la platja també acabaria desapareixent.

Ara bé en la Segona República i la creació dels nous grups escolars, la Generalitat va proposar un projecte pioner: l'any 1932 es va proposar adquirir una platja a Castelldefels i crear-hi una colònia per acollir-hi els i les alumnes de cada barri durant els mesos d'estiu. Abans havien de passar per una revisió mèdica i ser vacunats i se'ls anava a recollir amb autocars a través dels barris: els nens hi anaven al matí i les nenes a la tarda.

El primer dia era molt especial ja que per a molts era la primera experiència a la platja on cadascú rebia un banyador, un barret de palla i unes espardenyes. També es repartien pilotes de goma, cordes per saltar i altres elements per al joc i l'esport. Però abans els petits havien de fer altres jocs gimnàstics i prendre el sol a l'aire lliure entre cinc i deu minuts, mentre que per esmorzar i berenar se'ls donava un panet de Viena, una presa de xocolata i una peça de fruita. La colònia estaria a carrec de mestres de diferents escoles de l'Hospitalet com Pere Raventós o Pilar Fumas que s'encarregaven de la vigilància i la roba dels nens.

Però en esclatar la Guerra Civil i després amb la dictadura franquista aquesta activitat no va continuar ja que el Franco va fer prohibir totes aquelles activitats que estiguessin relacionades amb l'escola activa com havien estat aquestes sortides durant l'estiu i sobretot amb el retrocés en l'educació que desgraciadament no seria feta a gust dels i les habitants hospitalenques sinó més a gust del dictador.

Lost in Bellvitge

Aquest cop prefereixo parlar sobre un tema diferent als què hi ha en els diferents articles de la història de l'Hospìtalet que hem tractat com els fets d'Octubre del 1934 o el Respeto Mútuo com una de les cooperatives. Sé molt bé que no és el tema ideal per a tractar en un bloc sobre la història de les i els habitants del terme però sí que és una activitat d'interès coneguda com a Lost in Bellvitge. La traducció literal d'aquesta expressió al català és Perdut a Bellvitge que potser no té massa sentit per si sola sense entendre el contingut i el suposat significat de la sèrie.

De fet aquest nom pot anar destinat per aquells i aquelles que encara no estan recuperades del tot de l'emissió de l'últim capítol de la sèrie Lost i del buit que ha deixat aquesta sèrie en les vostres vides.

I una de les activitats que més pot agradar és la de fer una gincama organitzada pel grup concretament conegut com a Lost in Bellvitge format per estudiants de medicina i membres de l'Associació de Veïns de Bellvitge, que s'ha celebrat ja avui divendres 28 de maig a partir de les 17:30 hores de la tarda. El lloc de trobada ha estat al davant de l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge i hi poden participar totes les persones majors a partir de 12 anys amb un preu de 2 euros de la inscripció.

Davant de l'ocasió també es farà una oferta de premis a la suposada alça dels bons moments per a un futur viatge oceànic 815 amb avió per als propers anys, ja que ara hi ha una època de crisi. Els premis no són cap altra cosa de l'altre món per a una gent que està pensant obsessivament en llocs de prestigi i primera categoria: el primer premi és en passar una nit a l'Hotel Hespèria Tower al davant de l'hospital per a dues persones amb esmorzar (una cosa molt absurda i una total pèrdua de temps malgrat que la gincama sigui una bona activitat) i entre els altres premis hi ha unes sessions al Flotarium de Barcelona, que jo crec que també és una altra cosa tan absurda com la anterior.