Els fets d'Octubre

El novembre de l'any 1933 hi hagueren unes eleccions estatals en el govern de la Segona República on guanyaria la dreta recolzada pels sectors monàrquics i els feixistes, aprofitant l'ascens dels feixismes a Itàlia i Alemanya. Aleshores el mes d'octubre del 1934 es va declarar una vaga de protestes sobretot a Astúries i també a Catalunya dels sectors sindicals, obrers i sobretot rabassaires amb l'odi acumulat de feia temps per les dificultats de tirar endavant les reformes agràries i el retorn de les terres als terratinents. Aleshores Lluís Companys va tornar a proclamar l'Estat Català de forma trascendental després de la mort de Francesc Macià conegut popularment com "l'Avi" i davant de l'espanyolisme del nou govern conservador.

En aquell mateix dia una trentena de veïns de l'Hospitalet també van anar cap a la plaça de l'Ajuntament i a les sis de la tarda van sortir amb una unitat mòbil autojardinera "winchester" i unes quinze bales d'un antic sometent en direcció a la plaça de Sant Jaume a Barcelona. L'arribada va esdevenir molt optimista i acompanyada amb banderes i senyeres i aplaudiments davant del manifest de Companys recolzat pels escamots militars de Dencàs i Badia mentre que la CNT es trobava exclosa, amenaçada i perseguida.

Cap a les nou del vespre alguns membres van decidir d'anar fins a la Remunta pensant de fer un assalt definitiu a la caserna de la policia on hi van assistir J. Pie i Jaume Mateu, regidor de les finances. I des de les reixes de la porta central van convidar els soldats de l'exèrcit i els van animar a posar-se a sota les ordres de l'estelada republicana. Però la reacció contundent del sergent de la caserna i degut als trets constants els va fer retornar cap a l'Ajuntament.

En aquell moment en el cinema Oliveras, al centre de l'Hospitalet, es van anar concentrant molts rabassaires de tota la comarca del Baix Llobregat amb els sacs, les botifarres i escopetes fins a omplir-lo de gom a gom. Els representants Marià Coromines i Rafael Domingo van intentar mantenir els grups a través de tots els mitjans possibles. Però cap a les dotze de la nit van poder saber que les circumstàncies ja no anaven bé i la gent va començar a desapareixer veient que ja eren incapaços de col·laborar en alguna intervenció davant del fracàs.

Ateneus racionalistes

La dècada del 1930 a l'Hospitalet es va dinamitzar el moviment llibertari que havia estat reprimit també arreu de Catalunya als inicis del segle XX amb l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. Aleshores els moviments van poder recuperar les seves activitats en obrir nous centres culturals, ateneus i escoles com espais per fonamentar el pensament crític de l'època. També pretenia afrontar els problemes socials del moment a través d'activitats com l'alfabetització fins a les discussions ideològiques i els temes íntims. Hi havia una relació estreta entre els sindicats, els ateneus i les escoles. Aquest fet va coincidir amb la República que va ser un moment d'avenços i modernització de Catalunya.

Els dos ateneus més importants de l'Hospitalet van ser els dels barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. El primer, l'Ateneu Cultural Racionalista de la Torrassa es va inaugurar el 12 d'abril de l'any 1931 al carrer de Llançà n. 20, si bé ja funcionava a finals del 1930. Els fundadors i dirigents eren naturistes, vegetarians i esperantistes com van ser Josep Peirats, Antoni Vives, Josep Conejero, Amadeu Colom, Amador Franco i els germans Nebot, Alba i Ibernon.
L'ateneu era un lloc per difondre la cultura popular i alternativa on l'adopció del concepte "racionalisme" pels llibertaris privava sobre el seu propi pensament. I va ser molt important l'esforç pels corrents racionals i cientificistes.
Pel juny del 1932 es va traslladar al número 90 també del mateix carrer i a partir del maig del 1933 a Pujós, 103-105. Les activitats bàsiques que oferia eren una biblioteca espontània i les excursions. També s'hi realitzaven conferències i debats sobre temes culturals i ideològics, i especialment sobre art, cinema, sindicalisme, sexualitat i ensenyament. El setembre del 1935 es creà la secció "Amigos del arte escénico" on s'hi feien escenificacions amb títols com Deixa'm (sic) la dona, Pepet (15 de març del 1936) o Morena clara (30 de maig del 1936).

L'altre ateneu era l'Ateneu Pro-Cultura Pau i Amor de Santa Eulàlia va ser fundat el desembre del 1931 al carrer de Pi i Margall 54 i a partir del febrer del 1933 al d'Àngel Guimerà, 12. Tenia unes característiques similars al de la Torrassa i pràcticament cada dissabte hi havia xerrades amb la participació activa d'Enric Playan, els germans Soto, Pere Blanch, Lorenzo Vera, Joan Manchón, Fabià Moro i Antonio Villar.
En aquesta perspectiva de revolució cultural alternativa també hem de situar les activitats a la part del centre de l'Hospitalet on es trobaven el local de la CNT i l'Ateneu d'Estudis Socials fundat el 1936 al passatge de Milans 2, com una escola revolucionària, on hi participà Josep Xena que havia estat el fundador de l'Escola Moderna Ferrer i Guàrdia juntament amb Joan Roigé. Josep Xena també va participar en l'Organització Sanitària de l'Hospitalet: un projecte que plantejava els models familiars i hi van participar els metges M. Santamaria, Garrido, Serrano i Martí Ibañez.
Des dels ateneus es revitalitzava la pedagogia racionalista que havia estat clandestina des de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia durant la Setmana Tràgica del 1909. I va ser durant la República quan es van recuperar aquestes escoles coincidint en que era un moment de modernització de l'ensenyament a través de les escoles laiques i una renovació pedagògica.

Crosaris a la Marina d'Hospitalet

Els perills del mar han estant freqüents des dels temps antics, on ja s'hi trobava la població de les primeres societats antigues tant per factors naturals o per subsistència, i ha seguit fins l'actualitat.

En el segle XVI el perill també es trobaria de forma constant i en freqüència. Aleshores la monarquia hispànica havia obtingut els territoris d'Europa, les Filipines i Amèrica que era coneguda aleshores com el Nou Món. I per altra banda el mar Mediterrani temia caure en mans dels turcs, que des de l'Orient el capità Barba-rossa volia estendre un imperi (Imperi Otomà) per recuperar els territoris dominats pels àrabs d'al-Àndalus de feia segles i perduts per l'empenta del cristianisme a la península ibèrica amb la formació dels regnes cristians. Les costes mediterrànies de la península es trobaven totalment atacades i saquejades per les naus dels crosaris turcs. En aquests se'ls considerava infidels per les seves accions de saqueigs per a imposar l'islam.

El Pla de Barcelona i la desembocadura del riu Llobregat eren paratges on els pirates o crosaris s'amagaven i feien atacs per sorpresa als vaixells que entraven o sortien del port de Barcelona.
A la meitat del segle els turcs van desembarcar a la part del delta propera a Gavà i Castelldefels on els habitants van haver de fugir de les cases pels boscos i muntanyes.
Els turcs també reiteraven l'aigua de la desembocadura del riu Llobregat i la ràtzia més atrevida es va produïr el 29 de juny del 1556 (dia de sant Pere i sant Pau) en una part de Montjuïc que era part de l'Hospitalet. Segons el Dietari de l'Antic Consell de Barcelona, s'explica que van desembarcar una galera i quatre fustes (uns vaixells més petits) al Prat per saquejar algunes cases i van segrestar alguns nois joves de poca edat. Alguns dels presos capturats van ser Bernat Femades, propietari d'un mas a prop del Cap del Riu, Guillem de Muntlloc, mosso de la masia, i Bernat Llorenç que era l'amo del Mas Llorenç.

Les desventures d'aquests habitants ens són conegudes ja que estigueren entre uns vuit o nou anys de captiveri a bord d'una fusta. En Bartomeu Llorenç no va resistir els atacs i va morir a la fusta mateixa però els altres dos van poder tornar i l'any 1565 ja van sortir rescatats. I un any més tard, el 1566, el govern de Barcelona va fer construïr una torre de defensa fortificada per evitar els possibles atacs turcs a la part que es coneix com el Cap del Riu. És on actualment s'hi aixeca el far de la desembocadura.

En molts altres indrets peninsulars arran del mar Mediterrani es van produïr diferents atacs de forma irregular, que van ser causes de revoltes camperoles cristianes (1519-1521), i la necessitat de fugir dels nuclis urbans situats al mar i crear-ne d'altres a l'interior com una estratègia de protecció. O fins i tot, també es van establir aliances amb la població morisca que eren descendents dels antics habitants d'àl-Àndalus que es va anar desintegrant progressivament i finalment amb la conquesta del regne Granada els anys 1486-92. Aleshores, molts d'ells van ser forçats a batejar-se per ordre del cardenal Cisneros el 1502 i van estar com a vassalls d'alguns nobles arreu de la península ibèrica. Finalment l'any 1502 van acabar expulsats definitivament.

* Codina, Jaume; Els pagesos de Provençana (984-1807).Societat i economia a l'Hospitalet pre-industrial. Volum II.

Can Trabal en destrucció

La Marina de l'Hospitalet és un dels espais del municipi que s'ha anat destrossant amb els últims temps i Can Trabal és l'únic lloc que queda de l'antiga Marina situada en el delta del Llobregat. És una masia dels segles XVII i XVIII i caracteritzada pel seu rellotge de sol de l'època. Ara mateix es es troba en mal estat i greument amenaçada definitivament per l'especulació urbanística actual per empreses com Hackerson International S.L. o la immobiliària Godmar S.A. i propietaris com Joan Laporta o Anna Maria Lloveras: dona de l'actual alcalde de Sant Cugat del Vallès i militant de CDC. En una majoria d'hectàrees voldran construïr naus industrials, cases unifamiliars i centres comercials mentre que només l'altra meitat es destinaran en la construcció del Parc de la Marina.

Des dels seus inicis l'Hospitalet havia estat una vila agrícola que es mantindria més o menys estable sobretot fins a partir del segle XX. El 1928 la Marina va patir una expropiació de part de Barcelona per formar part de la seva Zona Franca. Però a partir dels anys 60 amb l'aparició de nous barris un dia per l'altre (Bellvitge, Can Serra...) l'agricultura es va anar reduïnt juntament amb les expropiacions de diverses masies. Actualment les imatges només arriben per les antigues fotografies i una petita zona al costat de l'Hospital de Bellvitge.

En els últims mesos s'han organitzat manifestacions i campanyes per salvar Can Trabal dels abusos immobiliaris i defensar l'entorn natural com també per tot el passat històric que ha existit amb els llegats de pobles primitius com els íbers i influències externes com ara dels romans que han deixat llegats arqueològics.

Podeu trobar més informació sobre l'estat actual de Can Trabal en diferents articles de la web de l'associació de veïns de Bellvitge on també hi apareixen altres masies de la Marina desaparegudes per la destrucció o també altres temes relacionats com la influència en el medi ambient.
Els podreu veuré pitjant en els links que he deixat aquí sota:

http://avbellvitge.wordpress.com/2010/04/18/s-o-s-can-trabal/

El Respeto Mútuo

El "Respeto Mútuo" ha estat una de les cooperatives més importants de l'Hospitalet en la primera meitat del segle XX, sobretot del barri de Santa Eulàlia. Es va fundar l'any 1910 al carrer de Santa Eulàlia nº 35 com una iniciativa dels i les veïnes del barri amb una finalitat social i comercial per a satisfer una compra i venda dels productes a preus assequibles. Segons l'historiador Chris Ealham, el cooperativisme era una iniciativa de treball conjunt que no només volia acabar amb els abusos del capitalisme sinó també com una partida de construcció d'un sistema igualitari, també en l'àmbit laboral.
La primera assemblea es va fer el 18 de desembre i hi participaren uns 30 socis i la junta es renovaria semestralment. El 1914 formava part de la junta Josep Frontera i el 1929 el seu fill Ramon , que com a delegat de la cooperativa formava part de la junta de la mútua "Quinta Salud la Alianza".

Els anys 20 es feren els primers convenis amb els menestrals del barri i es van establir contactes amb altres cooperatives de Barcelona.
Seria a partir d'aleshores quan la cooperativa també oferia els seus locals per a les reunions dels seus membres i va desplegar tasques i activitats culturals. Tindria una coral l'any 1923 i el 1927 es crearia un grup de teatre i organitzaven balls els dissabtes i diumenges. A més, tampoc hi faltava el cafè on els i les treballadores es reunien diàriament enmig de les característiques d'un casino.
En la Segona República amb Antoni Rubís, Prudenci Sitjà, Esteve Campreciós i Vicenç Ferrer com a presidents, es va unir a la Federació de Cooperatives de Catalunya, la Cooperativa Central de Compres i la Caixa de Crèdit Agrícola. Aquesta època va ser plena de possibilitats d'acció econòmica i social.

En esclatar la Guerra Civil la cooperativa continuà realitzant les mateixes funcions i arribà a crear noves sucursals en altres llocs de l'Hospitalet. Però el desembre del 1936 es van aturar les activitats. Es necessitava afavorir les causes revolucionàries en contra el feixisme. Els militants de la CNT van haver d'agafar les queviures ja que en temps de guerra la col·lectivització dels recursos implicava la desaparició d'organitzacions econòmiques que no afavorien totes les classes populars. Fins i tot l'agreujament de les queviures portaria rivalitats polítiques entre partits i sindicats com el PSUC, ERC i la CNT. Aquestes tres organitzacions formaven part d'un mateix front i volien arribar en el mateix lloc però segurament de maneres molt diferents.

Malgrat tot, el cooperativisme ha estat una manera de treballar que s'ha manifestat fort en la història hospitalenca sobretot del segle XX.

Extret: Camós Cabaceran, Joan; "L'Hospitalet. La història de tots nosaltres (1930-1936)."

Nevada a Bellvitge del 2000

A continuació he volgut publicar unes fotos la nevada de l'any 2000 a Bellvitge. Segur que acabarà d'acompanyar prou bé un dia com aquest de neu, aigua i fred. Aquesta va ser una de les nevades més fortes i emocionants de la dècada anterior, ja a les acaballes del segle XX.

L'Hospitalet rural

El municipi de l'Hospitalet ha estat un nucli rural des dels seus inicis fins al segle XIX amb l'arribada de Napoleó i la industrialització al segle XX, que acabaria degradant la societat agrària. I la gent ha tingut un estil de vida totalment diferent que la actual.

Possiblement els primers pagesos eren successors d'uns suposats emmigrants provençans del segle V que fundaren l'església de Provençana (que indica el seu origen) i eren propers a la gleva. Les seves terres eren de l'Església i de propietaris particulars de Barcelona.

L'arribada del feudalisme als segles XI i XII encara els va restringir les llibertats personals però l'establiment de l'emfiteusi els milloraria la producció i tindrien una semi-propietat. Però aquesta seria insegura perquè eren desposseïts si no complien les obligacions senyorials.

Als segles XIII i XIV augmentarien els emfiteusis però els senyors reduïrien els drets agraris, alhora s'afluixarien els llaços de dependència. I la majoria de pagesos eren mig senyors feudals tant per compra d'alous o emfiteusi per pagaments de censos respectius. Es farien noves roturacions a la Marina per acollir nous braços com a emfiteutes. Però les propietats eren insegures i canviaven constantment de mans. I s'establiren permisos per detreure els cereals a canvi de ferratges. Fins aleshores els cereals havien estat l'aliment bàsic de la població mentre que a la part de muntanya s'hi conreava vinya.

A partir dels segles XIV i XV els pagesos podien posseïr esclaus per a les feines agrícoles i el lloguer o arrendament de terres seria més freqüent. Així aparegueren dos estaments de pagesos: els comparets que no tenien cap mas i els masovers i comparets que treballaven per al mas del propietari. Però el lloguer d'un mas al segle XV era una solució circumstancial quan moria un pagès emfiteuta i els fills eren menors d'edat.
Un nou impuls de conreu baixmedieval encara deportaria més mà d'obra camperola i assalariada: la majoria eren jornalers vinguts de fora i després d'una guerra contra Joan II serien els primers mossos i pastors gascons i bearnesos. També s'inclourien menestrals que al nucli de l'Hospital de Torre Blanca estarien al servei de la societat agrària. Aquests nous estaments seguirien fins al segle XIX. Les epidèmies com la pesta i les males collites portarien caresties i malnutrició a la població.

Les migracions d'occitans i francesos als segles XVI i XVII i les inversions dels estaments alts de Barcelona amb finques rurals a l'Hospitalet eren exògenes que van causar les lluites contra la societat agrícola originària i contra el preu del blat imposat des de Barcelona.

Els canvis demogràfics en el segle XVIII encara farien augmentar la mà d'obra rural que faria aparèixer un proletariat rural sotmès a feines estacionals. Malgrat tot el preu del blat actuaria fins al segle XIX quan es començà a importar blat. Aleshores era un context de transformacions agràries i l'aparició del primer proletariat seria un pas previ anterior a la industrialització, que s'estendria als segles XIX i XX. Aleshores els habitants de l'Hospitalet en patirien les primeres conseqüències amb el pas del tren però es començà la industrialització a partir del segle XX.

Extret: Codina, Jaume; Els pagesos de Provençana (984-1807). Volum II