dimarts, 13 de juliol de 2010

Banys de mar i sol

Ja fa uns quants dies que vam començar el mes de juliol i crec que ja era hora escriure un article que tingués a veure amb alguna activitat relacionada amb l'estiu a nivell històric. Feia temps que tenia ganes d'acabar escrivint un article com aquest i he esperat en fer-ho en un moment especial com aquest.
Fa temps que l'Hospitalet havia tingut una platja però estava a la banda de la Marina i desvinculada dels barris més cèntrics. A prop també hi havia algunes barriades dels pescadors i masies de famílies pageses a prop de la farola i la desembocadura del riu Llobregat però ja en parlarem més endavant.
I a partir d'inicis del segle XX la gent tenia la idea de banyar-se a la platja i prendre el sol era saludable i sobretot per als i les qui patien malalties cròniques. I per la Feixa Llarga, la carretera de la Farola i altres camins que anaven cap al mar hi anaven moltes famílies amb els carros i tartanes (i més tard amb cotxes i camionetes) en arribar el bon temps i l'excursió era esperada per tothom, sobretot pels més menuts que volien gaudir de la sorra i els banys a l'estiu. Així les platges anaven acollint molts banyistes que es dedicaven a disfrutar també de l'aigua i els aires mariners.
Cada família i cada barri tenia les seves preferències: algunes s'instal·laven a prop de la farola mentre que altres a Can Tunis o a les roques de la xemeneia trencada. I les famílies benestants que tenien cavalls aprofitaven aquells dies per banyar-se dues o tres vegades a l'any amb aigua salada. Molta gent ja hi portava el dinar fet de casa amb les bótes de vi, altres portava els estris necessaris per a cuinar a la platja fent paelles de carn i peix o també ho feien en els meredors de les masies com Ca l'Anguiler, Cal Patirem i Cal Barrina.
Però l'any 1920 malauradament l'ajuntament de Barcelona va comprar unes nou-centes hectàrees de la Marina per a construïr-hi un port franc i la platja també acabaria desapareixent.
Ara bé en la Segona República i la creació dels nous grups escolars, la Generalitat va proposar un projecte pioner: l'any 1932 es va proposar adquirir una platja a Castelldefels i crear-hi una colònia per acollir-hi els i les alumnes de cada barri durant els mesos d'estiu. Abans havien de passar per una revisió mèdica i ser vacunats i se'ls anava a recollir amb autocars a través dels barris: els nens hi anaven al matí i les nenes a la tarda.
El primer dia era molt especial ja que per a molts era la primera experiència a la platja on cadascú rebia un banyador, un barret de palla i unes espardenyes. També es repartien pilotes de goma, cordes per saltar i altres elements per al joc i l'esport. Però abans els petits havien de fer altres jocs gimnàstics i prendre el sol a l'aire lliure entre cinc i deu minuts, mentre que per esmorzar i berenar se'ls donava un panet de Viena, una presa de xocolata i una peça de fruita. La colònia estaria a carrec de mestres de diferents escoles de l'Hospitalet com Pere Raventós o Pilar Fumas que s'encarregaven de la vigilància i la roba dels nens.
Però en esclatar la Guerra Civil i després amb la dictadura franquista aquesta activitat no va continuar ja que el Franco va fer prohibir totes aquelles activitats que estiguessin relacionades amb l'escola activa com havien estat aquestes sortides durant l'estiu i sobretot amb el retrocés en l'educació que desgraciadament no seria feta a gust dels i les habitants hospitalenques sinó més a gust del dictador.

Cap comentari: