Lluitadors llibertaris (primera part)

Qui no coneix els altres personatges hospitalencs? Doncs van ser persones que lluitaven per les llibertats col·lectives i individuals de cadascú i acabar amb diferents sistemes totalitaris al llarg de tot el segle XX. Molts també han viscut a l'Hospitalet mentre que alguns i algunes altres segurament han estat veïnes dels barris en algun moment més llarg o més curt de la seva vida però d'alguna manera o altra han tingut un activisme i participació a l'Hospitalet. I crec que una de les maneres que hi ha és en poder parlar de les seves biografies que ens porten una part de les seves vides, malgrat no sigui complerta.

Severino Campos Campos

Va néixer a Montserrat (País Valencià) el 1905 i es va afiliar a la CNT el 1918, va col·laborar amb el diari "Solidaridad Obrera" i militant de les FAI.

Treballà uns 30 anys en diferents escoles racionalistes de Catalunya i en una on va donar classes va ser l'Escola Racionalista del barri de la Torrassa (l'Hospitalet), on hi havia la família Ocaña i una de les seves filles, Igualtat, va ser companya seva.

Després va ser secretari del Comitè General de la F.A.I. catalana del 1937 i va formar part de la ponència del dictamen per insistir en participar a la Generalitat. Els anys 1936-37 va combatre el govern confederalista amb Peirats i van patir les amenaces de part de Garcia Oliver. Durant la Guerra va col·laborar amb la revista "Ideas" del moviment llibertari del Baix Llobregat, des d'on es denunciava la degeneració de la revolució. Finalitzada la guerra es va exiliar a Mèxic i va tornar després de la mort del Franco per afiliar-se una altra vegada en el sindicat a l'Hospitalet. I els anys 90 va tornar a Mèxic.

Domingo Canela Schiaffino

Nascut a Barcelona el 1905 i va ser veí del barri de la Torrassa. El 1922 va formar part del grup teatral "La Verdad" i va ser paleta i militant del sector de construcció de la CNT. Delegat per la Federació Local de Barcelona al Comitè Regional el 1931. El 1932 està en el grup "Afinitat" de la FAI juntament amb Peirats. Detingut després dels successos de Fígols va ser endut a Buenos Aires i se'l va enviar a Àfrica com a presoner. Va tornar a inicis del 1934 quan va ser nomenat secretari del Comitè Regional de la FAI. Va abadonar la FAI per la seva tendència més bolxevica, ja que li agradaven més les teories polítiques, i col·laboraria amb la revista "Ètica" de València.

Francisca Conejero Tomás

Va néixer a Villena i va arribar a Sants quan tenia 5 anys però als nou anys va estar treballant a la fàbrica tèxtil hospitalenca de Can Trinxet. Més tard va seguir treballant a l'Espanya Industrial i en una fàbrica al carrer de Casanoves a Barcelona. Els 15 anys va formar part del moviment anarquista i quan es va unir amb el secretari general de les Joventuts Llibertàries, Francisco Canela, se'n van anar a viure al carrer de Buenos Aires a l'Hospitalet. Es van anar traslladant i canviant de casa a dins de l'Hospitalet. I seguint els ideals llibertaris ella no es va casar sinó que va seguir treballant i en esclatar la Guerra Civil va ser delegada sindical a la fàbrica i encara més en un context crític i d'enfrontament constant. Després va ser detinguda un dia que entrava a treballar però no hi va haver cap acusació formal i va acabar tancada a la presó un any amb el suposat delicte de ser delegada de la CNT.

Més tard va tornar a treballar a la fàbrica on havia treballat a l'Eixample de Barcelona i va continuar fins l'any 1953.

Els moviments llibertaris li van donar la possibilitat d'aprendre a llegir i escriure i també disfrutar la música i qualsevol cosa més gran o petita on hi podia accedir només molt poques dones de les classes treballadores.

Diego López Rodríguez

Era veí del barri del Centre de l'Hospitalet (juntament a la Farga) i havia treballat en diferents bòbiles de l'Hospitalet. La seva dona era Ana Ruiz Montoya, també era membre de la Confederació i treballadora de la Casa Bau d'olis. I des del 31 d'octubre del 1936 va ser regidor de l'ajuntament municipal en el consell d'agricultura fins incorporar-se a l'Exèrcit Popular on va estar en el Cos de Sanitat on va fer de tinent.

Va passar la frontera amb la seva companya i el seu fill després de patir els bombardeigs de l'aviació franquista, i després va ser internat en els camps de concentració refugiats a França. I en esclatar la Segona Guerra Mundial va emmigrar amb la seva família.

Francesc Pedra Argüelles

Sindicalista i lluitador antifranquista nascut a Sants el 1914. Inicia la seva militància a la CNT durant la dictadura de Primo de Rivera i la República. Va ser veí del barri de Santa Eulàlia on va formar part del comitè revolucionari d'aquest barri durant la insurrecció del desembre del 1933 en que es va proclamar el comunisme llibertari. En la Guerra Civil va participar en la batalla de l'Ebre i més tard s'exilia en els camps de concentració francesos. A més també va participar en les organitzacions dels maquis i la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. I va tornar a l'Hospitalet en treballar en un sector del vidre. També es va implicar en la vida associativa de la Torrassa, l'associació veïnal de Pubilla Cases i el centre social La Florida.