Lluitadors llibertaris (segona part)

Josep Peirats i Valls

Historiador, paleta, escriptor, periodista i anarco-sindicalista de la Vall d'Uxó. Als tres anys va emmigrar a Catalunya i es va establir a la barriada de Collblanc-la Torrassa a l'Hospitalet i els 8 anys ja es va incorporar en el món laboral com a paleta com els 14 es va incorporar a la CNT el 1922.

Va anar un temps a l'escola racionalista de Sants però va ser majoritàriament autodidacte i es va relacionar amb l'anarco-sindicalisme, els moviments racionalistes i els ateneus populars. Va ser fundador de l'ateneu racionalista de la Torrassa i va fer de mestre d'adults i la seva militància activa es va iniciar durant la dictadura del Primo de Rivera quan va ser empresonat el 1927 malgrat que a partir dels anys 30 fos crític en l'arribada de la CNT al govern i es designessin ministres i va mostrar la seva postura més radical.

El 1936 va deixar la seva tasca política i va tornar a treballar a la bòbila malgrat que el 19 de juliol va participar en l'assalt del Quartel del Bruc i es va allistar a la Columna Durruti. I el 1937 va tornar a Barcelona degut als fets de maig i es va incorporar al comitè regional de les Joventuts Llibertàries i va tornar al front fins quan el 1939 la seva divisió va passar la frontera francesa on va ser deportat en un camp de refugiats. L'any 1947 va entrar com a delegat en el congrés del moviment llibertari de l'estat espanyol però ja allunyat de la direcció cenetista va deixar tots els carrecs el 1959 i no va tornar fins després de la mort del Franco. I el 1977 va participar al míting de Montjuïc amb la Frederica Montseny.

Lola Peñalver

Va néixer a La Unión (un poble del sector miner de Múrcia) el 1915 i va arribar amb els seus pares al barri de la Torrassa amb 9 anys l'any 1924. El seu pare venia fruita al Born i ella ben aviat també començaria a acompanyar-lo. Als catorze anys va començar a treballar a la fàbrica tèxtil de Fabra i Cotes, al barri de Santa Eulàlia.

I l'any 1932 va tenir els primers contactes amb l'ateneu racionalista Pro Cultura, Pau i Amor i es va traslladar a treballar a la fàbrica de Can Trinxet fins el 1936. Durant la Segona República va ser una sindicalista que participava a les mobilitzacions de la CNT i les vagues. La seva família era coneguda a la ciutat per les seves idees anarquistes i vinculades al moviment llibertari. Les seves tasques sindicals i la implicació llibertària la van portar dues vegades a la presó: la primera el 1932 en ser acusada per participar en uns piquets i la segona va ser sense cap acusació on va ser presa durant tres anys i va ser considerada falsament com a "roja".

El 1942 va quedar inscrita a les llistes negres i els seus intents per trobar una feina li eren incompetibles en el seu obstacle i va sobreviure cosint a casa seva fins aproximadament el 1950. Mai va renunciar els seus ideals i la seva casa va passar a ser un símbol de resistència en contra de la dictadura. I entre els anys 1959 i 1970 va residir al barri de Pubilla Cases on va promoure el primer grup d'alfabetització per a les dones i va participar en l'intens moviment veïnal.

Josep Roigé Redó

Militant de la CNT, repressaliat pel general Martínez Anido i enclausurat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. Va participar en la conferència de sindicats de Catalunya de la CNT el 31 de maig i l'1 de juny del 1931. El 1936 va ser escollit com a secretari del consell de col·lectivització de les terres de la Marina de l'Hospitalet i el 1937 va formar part del consell d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va presidir el míting de federació de camperols de la conferació regional del treball celebrant el Gran Prix de Barcelona.

Francesc "Quico" Sabaté i Llopart

Va néixer a l'Hospitalet el 1915 i va ser internat pels seus pares a l'asili Duran des d'on es va escapar per tornar a casa seva. Va treballar en una fontaneria i es va afiliar al Sindicat Únic de Treballadors de l'Hospitalet abans de la proclamació de la Segona República. El 1932 va començar la seva carrera formant el grup d'acció "Els Novats" i va anar a l'escola racionalista Ferrer i Guàrdia. Participa a la revolució de setembre del 1933 on es va proclamar el comunisme llibertari a l'Hospitalet i va acabar a la presó.

L'agost del 1936 se'n va anar al front aragonès i participa en les lluites del front de la guerra on es baralla amb els estalinistes i se'n torna a Barcelona on allibera diferents presos anarquistes. S'incorpora a la 26 Divisió zona fins el final de la guerra quan el febrer del 1939 travessa la frontera i l'envien en una fàbrica de pólvora a Angulema i en triomfar els alemanys en una de gasògen. Actua a les guerrilles antinazis i el 1943 viu a la zona de Perpinyà. Després del congrés cenetista va portar recursos i armes per als presos catalans i realitzar xarxes de recolzament. El 1948 se'l condemna a França per rebel·lia i contrabant d'armes. El 1949 contacta amb el grup conegut com "Los Maños" per preparar un atemptat en contra de Quintela i amb el grup de les Faceries inicia una campanya en contra de l'arribada d'en Franco a Barcelona. El juny va ser detingut a França i empresonat a Montpeller en el moment quan la policia franquista volia desmantellar la xarxa antifeixista catalana. Als inicis del 1955 funda els Grups Anarco-sindicalistes i combat a Barcelona amb armes i propaganda fins desmantellar-se el 1956-57 i ell torna a la presó durant uns vuit mesos més. Va tornar cap a Catalunya amb Miracle, Conesa, Madrigal i Ruiz fins quan el grup va caure d'una manera emboscada a prop de la frontera, al mas Clarà, on va ser ferit però va acabar rematat a Sant Celoni el 5 de gener del 1960 pel sometent i la guàrdia civil. És conegut com un dels guerrillers antifranquistes més famosos. I d'ell ja en vam poder parlar més concretament en el primer article del bloc.

Josep Sabaté i Llopart

Membre d'una família profundament cenetista, i en el període de pre-guerra va militar en el sector cenetista més combatiu i en l'esclat de la guerra va anar a lluitar amb els exèrcits antifranquistes a Aragó després de formar part del comitè revolucionari de l'Hospitalet el juliol del 1936. Després de la guerra va estar en camps de concentració a Albatera i Cartagena fins el 1945. I el 1946 va anar a Barcelona i més tard va passar la frontera amb França on va participar en les accions anti-nazis fins quan torna a Barcelona el 17 d'octubre de 1949 en un tiroteig amb la policia. Va ser un lluitador més organicista que el seu germà Quico, de qui n'hem parlat abans.

Manuel Sabaté i Llopart

Era el germà més jove de la família Sabaté que va néixer a l'Hospitalet el 1927 i els 16 anys va estar aficionat a les activitats taurines, i va ser atret pel territori i els costums andalusos. El 1946 es va plantar a Tolosa (Occitània) mentre que els seus germans mai volien que els acompanyés en els viatges. I va aprofitar el moment dels empresonaments d'en Quico el 1949 i les estades amb Josep Capdevila per poder la frontera però el seu grup va caure en una emboscada i van ser detinguts a la carretera cap a Moià. I finalment va ser jutjat i condemnat per insurrecció al franquisme i va acabar afusellat en el barri del Camp de la Bota a Barcelona el 24 de febrer del 1950.

Josep Xena i Torrent

Era lampista i mestre racionalista. Durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil va ser un dels militants més actius de la CNT i la FAI a l'Hospitalet i el Baix Llobregat. El seu nom es trobava vinculat en diferents congressos que es van celebrar durant aquest període. En representació del Sindicat Únic va ser delegat en el congrés del 1931. I com a mestre havia estat treballant a Alaior (Menorca) i el 1932 es va fer carrec de l'escola Ferrer i Guàrdia de l'Hospitalet on va substituïr en Joan Roigé: un dels fundadors.

En esclatar la Guerra Civil va participar a la delegació del Baix Llobregat a l'assemblea de la CNT-FAI on va manifestar la postura a favor d'en Garcia Oliver partidària del comunisme llibertari i contrari al col·laboracionisme amb les forces polítiques, que va ser una tendència rebutjada. Va ser regidor d'economia a l'Hospitalet i el 1936 va intentar implantar el salari únic, i més tard va ser alcalde a l'ajuntament. En els últims anys de la guerra va ser secretari del comitè regional de la FAI i el 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir en el Congrés de l'Assoaciació Internacional de Treballadors (AIT) celebrat a París.

Després de la pèrdua de la guerra es va exiliar a Catalunya Nord on va ser empresonat pels francesos a Perpinyà i Montpeller, condemnat a 10 mesos i expulsió. I a través del moviment llibertari va aconseguir marxar cap a Santo Domingo i iniciar el seu exili sud-americà.

Extret: FIGURAS HISTÓRICAS DEL MOVIMIENTO LIBERTARIO EN L'HOSPITALET.

http://hospitalet.cnt.es/archivoHistHtmls/biografiasHospi.htm